MENDOZA, Eduardo. El enredo de la bolsa y la vida. Biblioteca Breve. Barcelona: Seix
Barral, 2012.
Novel·la negra impregnada de sarcasme i
paròdies. Retrat descarnat i hilarant de
la societat actual, en la que hi caben el misteri, la sàtira, la tendresa, les
emocions i la fotografia d’una Barcelona asfixiada per la crisi.
Sinopsi:
El resum de l’obra que proporciona La Casa
del Libro és el següent: l'anònim detectiu del misteri de la cripta embruixada, El laberint de les
olives i L'aventura del tocador de senyores torna a l'acció en temps de crisi.
Contra la seva voluntat, és a dir, mogut per l'amistat i sense un euro en la
butxaca, torna a exercir d'insospitat detectiu en la Barcelona d'avui en una
carrera contrarellotge per desarticular una acció terrorista abans que
intervinguin els serveis de seguretat de l'Estat. Anys després de deixar el
sanatori mental on van compartir cel·la, Ròmul el Maco li proposa un cop al
nostre protagonista. La seva negativa i la misteriosa desaparició de Ròmul
seran l'arrencada d'un embullo per resoldre un cas de repercussions
internacionals amb l'ajuda d'un *infalible equip: l'adolescent Quesito, el timador
professional Pollastre Morgan, l'africà albí Kiwijuli Kakawa, conegut com el
Juli, la Moski, acordionista de carrer, el repartidor de pizza Manhelik i el
senyor Armengol, regenti del restaurant Es ven gos. Eduardo Mendoza torna amb
una sàtira genial, com les que només ell sap fer. En ella la rondalla crea la
seva pròpia versemblança, que és, paròdicament, la del gènere policial, i la de
la farsa convertida en apologia moral. No es pot explicar el llibre sense un
somriure; però és impossible llegir-ho sense riallades, i sense comprendre que
en l'Europa en fallida tècnica que habitem no n'hi ha prou amb l'humor dinamiter
i inventiu: cal, a més, el do de la lucidesa.
Opinió personal
Aquest llibre va ser un regal de Sant
Jordi de 2012. Ja havia llegit històries d’en Mendoza i sempre les he gaudit
molt. Té una manera sarcàstica i tendra a la vegada de tractar els personatges,
donant-los un aire caricaturesc i profundament real a la personalitat de cadascun
d’ells. Per altra banda (jo sóc barceloní)
fa un retrat de la ciutat de Barcelona
cru i sense concessions, situant les accions en indrets molt ben trobats per
crear l’ambient de cada escena. Descriu el conjunt amb detalls que arriben a
l’essència dels personatges, els llocs i els fets, creant una unitat
indissoluble i fluïda. A més, el sentit del humor
és essencial en aquesta història descarnada, que retrata els moments de crisi
en què estem immersos a través d’una història detectivesca i esperpèntica.
Àlex Trabal (professor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada