divendres, 14 de juny de 2013

EL ENREDO DE LA BOLSA O LA VIDA d'Eduardo Mendoza






MENDOZA, Eduardo. El enredo de la bolsa y la vida. Biblioteca Breve. Barcelona: Seix Barral, 2012.

Novel·la negra impregnada de sarcasme i paròdies. Retrat descarnat  i hilarant de la societat actual, en la que hi caben el misteri, la sàtira, la tendresa, les emocions i la fotografia d’una Barcelona asfixiada per la crisi.

Sinopsi:
 El resum de l’obra que proporciona  La Casa del Libro és el següent:  l'anònim detectiu del misteri de la cripta embruixada, El laberint de les olives i L'aventura del tocador de senyores torna a l'acció en temps de crisi. Contra la seva voluntat, és a dir, mogut per l'amistat i sense un euro en la butxaca, torna a exercir d'insospitat detectiu en la Barcelona d'avui en una carrera contrarellotge per desarticular una acció terrorista abans que intervinguin els serveis de seguretat de l'Estat. Anys després de deixar el sanatori mental on van compartir cel·la, Ròmul el Maco li proposa un cop al nostre protagonista. La seva negativa i la misteriosa desaparició de Ròmul seran l'arrencada d'un embullo per resoldre un cas de repercussions internacionals amb l'ajuda d'un *infalible equip: l'adolescent Quesito, el timador professional Pollastre Morgan, l'africà albí Kiwijuli Kakawa, conegut com el Juli, la Moski, acordionista de carrer, el repartidor de pizza Manhelik i el senyor Armengol, regenti del restaurant Es ven gos. Eduardo Mendoza torna amb una sàtira genial, com les que només ell sap fer. En ella la rondalla crea la seva pròpia versemblança, que és, paròdicament, la del gènere policial, i la de la farsa convertida en apologia moral. No es pot explicar el llibre sense un somriure; però és impossible llegir-ho sense riallades, i sense comprendre que en l'Europa en fallida tècnica que habitem no n'hi ha prou amb l'humor dinamiter i inventiu: cal, a més, el do de la lucidesa.

Opinió personal
Aquest llibre va ser un regal de Sant Jordi de 2012. Ja havia llegit històries d’en Mendoza i sempre les he gaudit molt. Té una manera sarcàstica i tendra a la vegada de tractar els personatges, donant-los un aire caricaturesc i profundament real a la personalitat de cadascun d’ells. Per altra banda (jo sóc barceloní) fa un  retrat de la ciutat de Barcelona cru i sense concessions, situant les accions en indrets molt ben trobats per crear l’ambient de cada escena. Descriu el conjunt amb detalls que arriben a l’essència dels personatges, els llocs i els fets, creant una unitat indissoluble i fluïda. A més, el sentit del humor és essencial en aquesta història descarnada, que retrata els moments de crisi en què estem immersos a través d’una història detectivesca i esperpèntica.

Àlex Trabal (professor)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada