“Quan ens queden menys anys per viure que els viscuts solem iniciar un cert retorn cap a aquells dies (els de la infantesa) cada cop més llunyans però també més presents. És un truc, un de tants que els humans gastem per aferrar-mos a la vida, tot recuperant el passat. (...) la (infantesa) de la gent de la meva generació té poc a veure amb la dels nascuts al segle XXI. La seva, sense por a les flames de l’infern, sense sentiment de culpa, sense fred ni sedes, és més pròspera i feliç (...) No sé si la crisi econòmica actual s’endurà en orris tot el benestar aconseguit (...) Voldria pensar que no serà així.”
Aquestes paraules seleccionades de l’epíleg del llibre pel que fa a un tastet del contingut, i el fet que mentre llegia sentia sovint la veu de la meva pròpia àvia parlant amb frases fetes i girs genuïns mallorquins que també són baix empordanesos –o si més no, calellencs- fa que no pugui deixar d’aconsellar la lectura del darrer llibre, que jo no qualificaria pas de novel·la, de Carme Riera, Temps d’innocència, Edicions 62, Barcelona, 2013.
Teia Galí (professora de llengua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada