Collarets de llum
la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla:
-¿On serà l’amor
que no puc trobar-la?
-On serà l’amor?
-fa la Lluna bruna.
L’he cercat pertot,
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Prou l’estel petit
i la Lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
MIQUEL MARTÍ I POL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada