Harry Potter i el pres d’Azkaban:
De J.K. Rowlig, editat per l’editorial Empúries el 2000. És una nova aventura del Harry Potter que aquest cop s’haurà d’enfrontar a l’hereu del Senyor de les forces del mal.
És curiosa la forma com una persona és pot enganxar a la lectura tan fàcilment. A mi és el que em va passar. Vaig trobar el primer llibre en una
de les lleixes de casa meva i vaig decidir llegir-me’l per passar l’estona, i em va agradar tan que quan vaig saber que sortia el segon no vaig dubtar en
comprar-me’l. Després va venir el tercer, el quart, el cinquè, el sisè i finalment el setè. Aquesta saga de Harry Potter és com una droga, un cop comences no pots parar de llegir!.
Dels set llibres que em vaig llegir, el que em va agradar més va ser el tercer, potser perquè em despertava molta curiositat per saber com acabaria la historia. De fet aquest llibre és el que més recordo, ja que me l’he llegit 5 cops i he vist la pel·lícula 15 vegades. Inclús he provat d’aprendre’m algun diàleg.
És una lectura interessant, divertida, emocionant i alhora instructiva, ja que t’ensenya a valorar l’amistat, i a denunciar la injustícia. També és una bona forma de reflexionar pensant si has estat injust amb els teus amics o has ofès algú pel fet de ser diferent.
Però una cosa es curiosa, durant tota la lectura no m’he sentit identificada amb cap dels personatges. Això és una cosa ben estranya perquè normalment trobo algun punt amb comú amb el personatge principal, però aquest cop ha estat diferent. Si hagués de posar una nota aquest llibre el puntuaria amb un 8.
El recomano a tots aquells a qui els agradin les aventures i la fantasia, i que tingui ganes de llegir una bona història, independentment de l’edat que tinguin.
De J.K. Rowlig, editat per l’editorial Empúries el 2000. És una nova aventura del Harry Potter que aquest cop s’haurà d’enfrontar a l’hereu del Senyor de les forces del mal.
És curiosa la forma com una persona és pot enganxar a la lectura tan fàcilment. A mi és el que em va passar. Vaig trobar el primer llibre en una
de les lleixes de casa meva i vaig decidir llegir-me’l per passar l’estona, i em va agradar tan que quan vaig saber que sortia el segon no vaig dubtar en
comprar-me’l. Després va venir el tercer, el quart, el cinquè, el sisè i finalment el setè. Aquesta saga de Harry Potter és com una droga, un cop comences no pots parar de llegir!.
Dels set llibres que em vaig llegir, el que em va agradar més va ser el tercer, potser perquè em despertava molta curiositat per saber com acabaria la historia. De fet aquest llibre és el que més recordo, ja que me l’he llegit 5 cops i he vist la pel·lícula 15 vegades. Inclús he provat d’aprendre’m algun diàleg.
És una lectura interessant, divertida, emocionant i alhora instructiva, ja que t’ensenya a valorar l’amistat, i a denunciar la injustícia. També és una bona forma de reflexionar pensant si has estat injust amb els teus amics o has ofès algú pel fet de ser diferent.
Però una cosa es curiosa, durant tota la lectura no m’he sentit identificada amb cap dels personatges. Això és una cosa ben estranya perquè normalment trobo algun punt amb comú amb el personatge principal, però aquest cop ha estat diferent. Si hagués de posar una nota aquest llibre el puntuaria amb un 8.
El recomano a tots aquells a qui els agradin les aventures i la fantasia, i que tingui ganes de llegir una bona història, independentment de l’edat que tinguin.
Sílvia Bacardí 3B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada